privilegis (intro) versuri

privilegis (intro) lyrics by 31 FAM, el kid, el kid, Vennus

Lletra de „privilegis (intro)„

Intro
I think that a song should be something more
Than a beautiful melody
To tell the story of truth and reality

Estrofa 1
Com estàs?
Fa dos minuts i ja sé que no estic a l’altura
Et vull fidel en totes les versions
En la enfermetat, en la lluita i la cura
No em compareu mai les vostres històries
La sensació de compartir amb tu sala, no ho saps
El barri calla quan la veu passar
Fa anys que he fet promeses, per acabar amb tu al altar
On tas?

Tornada
Si em deixes temps ens construeixo una vida
No som de sang però tú i jo tеnim un pacte junts
Si un dels dos es vira l’altrе me’l guia
Tinc converses cada dia i després de molts anys
Segueixes sent la meva preferida
I si aquest es real, he tingut el privilegi
De sentir que estem fets a mida

Estrofa 2
Jo t’explico
Vam crear de zero un nou diccionari ens enteniem a la nostra llengua com qui parla sempre des de parbulari
El sexe amb tu se sen irreal
Mentir amb els ullets se’t dona fatal
He estat invertint soc un accionari
En accions per deixar-te en un pedestal
La teva mania per treure’t la roba poc a poc
El desordre que em vas deixar al cap
Peró en la meva vida ho vas posar tot
Ho vas posar a lloc
Sé qui soc
Sense tú soc mort
Que no manqui res
I que tinguem, i que tinguem sort

Estrofa 3
Tu m has posat sempre en prespectiva
Els peus a terra i el cap en fila
El temps desgasta, el temps revela
Un AR-10 sempre al punt de mira
Et dire que sí, mentre quedi aire
Quan la raó calla és el cor que crida
T has comportat com una guerrera
No pas tothom hagués aguantat
Aquest soldat cau si no ets darrere
L’imperi aguanta la gents es queda
Després de tot aixó es el que queda
Tú més „jo”, que tots els „tu” que hagués intentat
Si hagues de dormir amb la teva part del llit sempre freda, sempre freda

Estrofa 4
Culpa al jugador no culpuis al joc mami
Trobo a faltar les temporades on tot anava bé
Els carrers han vist les coses que hem fet sense horari
Diuen que t’estimen però no es queden
Des de ben petits que jo m’hi quedo
Encara que no estigui sencer
Troba’m a tots llocs, en el teu pas, el teu vocabulari
Que jo et buscaré en el meu últim alè
Fa un estiu que el Sol et toca i no t’he vist cremada
Em pregunta si vindré, clar que enyoro la teva mare
Es posen els plats a taula i sobra un lloc on solies seure
No et perdono que no hi siguis més
Estic creixent i no hi ets per veure-ho

Tornada
Si em deixes temps ens construeixo una vida
No som de sang però tú i jo tenim un pacte junts
Si un dels dos es vira l’altre me’l guia
I ens hem guiat per mala sort dins un caos, conjunt

Estrofa 5
Estàs plorant a sota l’armari
Ens hem cridat, les parets ho saben, perquè sembla que això mori
Massa bona per ser humana
Massa humana per estar amb mi

Outro
Amor sectari, no hi ha equilibir
Acabaré sent vidre, partit en varis
He tornat on si vaig ser
Per sentir-me viu un últim cop
Això no és odi, odio ser fràgil
Al meu voltant no entén el deliri
Doncs compartim-lo
L’amor real no ha estat un dret
Ha estat un privilegi